Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
Segura
Poble
Poble del municipi de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), de caràcter disseminat, a l’W del terme, aturonat, entre el torrent de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’W de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Pere del Puig
Caseria
Ermita
Caseria disseminada i ermita del municipi de la Selva del Camp (Baix Camp), a l’W de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d’en Cama.
Sant Lliser
Església
Antiga església del municipi d’Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà), a l’W del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc
el Plantadís
Caseria
Caseria del municipi de la Cellera de Ter (Selva), a l’W del poble, als vessants obacs de la muntanya de Sant Gregori (1.093 m), damunt el congost del Pasteral, pràcticament deshabitada.
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…
la Mota
Poble
Poble del municipi de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), situat a la part W del terme, a l’esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau.
La seva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada
Sant Quilis
Santuari
Santuari del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), a l’W del terme, al cim de la serra de Sant Quilis (1 082 m), termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Burundi

Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…