Resultats de la cerca

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Començà a jugar a waterpolo al Club Natació Arenys Fou internacional amb la selecció espanyola absoluta Fundà el Barceloneta Amateur Club 1929, que posteriorment s’anomenà Club Natació Barceloneta Fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa, als Jocs Mediterranis i als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Formà part de la directiva del Collegi Català d’Àrbitres Fou directiu de la Federació Catalana de Natació i directiu i president del Club Natació Barceloneta

Davanter conegut com Beto Es formà a les categories inferiors del Cerdanyola Club d’Hoquei i de la Unió Esportiva Horta, i des del 1993 jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Guanyà nou copes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2006, tres Copes Intercontinentals 1998, 2005, 2008, deu Supercopes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004-08, 2010, una Copa de les Nacions de Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, cinc Lligues espanyoles 1996, 1998-2010, 2012, set Copes del Rei 1994,…

Es formà al Reus Deportiu i jugà amb el primer equip, sempre en la màxima categoria 1965-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, vuit Lligues 1966-73, quatre Copes del Rei 1966, 1970, 1971, 1973 i la petita Copa del Món 1969 En la seva darrera temporada jugà també uns quants mesos cedit al Reus Patín i al Calafell Fou campió d’Europa júnior 1968 amb la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys, després d’una greu lesió al genoll Com a entrenador, dirigí durant una temporada el primer equip del Reus Deportiu 1975-76 i posteriorment el Club Patí Cambrils, del qual fou un dels fundadors

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Practicà el rugbi i assolí diversos títols de campió de Catalunya i subcampió d’Espanya El 1932 s’inicià en la pràctica de l’esquí a Núria i participà en diverses competicions d’alt nivell El 1947 esdevingué membre de la Federació Catalana d’Esquí, de la qual fou vicepresident i president A la dècada dels noranta fou president del Comitè de Màsters de la Federació Internacional d’Esquí Fou soci i fundador del Centre Excursionista de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona i el Club Nàutic de l’Estartit Se li atorgà la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Desenvolupà la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, amb el qual jugà al primer equip entre el 1953 i el 1969 Guanyà sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Amb el combinat estatal disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i Tòquio 1964 Un cop deixà l’esport, fou secretari de la Federació Internacional d’Hoquei 1982-93 i, posteriorment, president 1996-2001, el primer català a dirigir una federació internacional olímpica Formà part de la comissió cultural del Comitè Olímpic…

El gran dels germans Càceres fitxà pel juvenil del FC Barcelona el 1985 Fou internacional júnior i debutà amb el primer equip, però la temporada 1989-90 anà al CP Mollet Després jugà tres anys al CP Voltregà, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, dos al CP Vilafranca i un al CP Vila-seca, on es retirà el 1996 Després fou entrenador del mateix equip durant tres anys, un a la divisió d’honor i dos a primera divisió

Membre del Club Natació Terrassa, del qual fou directiu, es proclamà campió de Catalunya de 200 m braça 1944 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1961

Fou campió d’Espanya de pàdel amb el CE Bonasport 1988 Fou condecorat amb el Reial Orde del Mèrit Esportiu per la seva aportació al desenvolupament de l’esquí nàutic espanyol