Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
Diego de Valera
Literatura
Escriptor castellà.
Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc
Communio
Publicacions periòdiques
Revista catòlica internacional fundada el 1972 per Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i Joseph Ratzinger.
Creada amb la intenció de contrarestar les posicions teològiques mantingudes per la revista Concilium , rebé un fort impuls en el pontificat de Joan Pau II Propugna la renovació de la teologia accentuant al mateix temps la continuïtat amb la tradició catòlica A la segona dècada del segle XXI se’n publicaven catorze edicions repartides per Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient
Tàrtar
Mitologia
En la tradició literària grecollatina, lloc on Zeus relegà els Titans vençuts; segons una altra versió, l’estada dels ciclops castigats per Urà.
A la Ilíada , el Tàrtar és un lloc diferent de l’Hades i, d’acord amb Hesíode, és situat sota la terra, equidistant d’aquesta i del cel Al llarg del temps, però, la precisa distinció cosmogràfica originària s’anà perdent i el Tàrtar es confongué repetidament amb l’infern, o bé passà a designar simplement un més enllà subterrani
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs
Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta
Història
Obra de Jaume Pasqual, de Bellpuig de les Avellanes, en onze volums.
Conté una collecció important de còpies de documents històrics molts d’ells inèdits, de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i collegiates Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps El material fou recollit a la fi del s XVIII
Dalmasio Scannabechi
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Lippo di Dalmasio, anomenat també Maso da Bologna.
Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres
Karolina Karlovna Pavlova
Literatura alemanya
Poetessa russa d’origen alemany.
Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil
Felip Olivelles
Música
Compositor.
Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins
Montserrat

Coberta del número 82 del butlletí Montserrat (2008)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual que aparegué del gener del 1927 al juliol del 1936 per tal de suplir la crònica de l’activitat del santuari de Montserrat, publicada fins aleshores a Analecta Montserratensia
i a Vida Cristiana
; era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany El gener del 1982, després que l'any anterior s'hagués celebrat el Centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, se n’inicià la segona època, l'actual En té cura de l’edició l’associació Amics de Montserrat
regne del Bòsfor
Geografia històrica
Reialme grecoescita creat a la fi del segle V aC entorn de Panticapèon, colònia grega d’origen milesi a la península de Crimea.
Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC