Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Bawdwin
Centre miner de Birmània (argent, plom, estany, wolframi, zinc, coure i níquel).
L’explotació dels jaciments d’argent i de plom començà al s XIX Abandonades el 1855, foren obertes de nou el 1907 per la British and Burma Corporation Limited La producció atengué el punt més alt l’any 1935 i disminuí fortament a partir de la Segona Guerra Mundial
Anaïs Cañagueral Remacha
Gimnàstica
Twirler.
Forma part del Club de Twirling Baton de l’Ametlla de Mar, amb el qual disputà el Campionat d’Europa 2006 Participàen el Campionat del Món 2006, en la categoria de parella sènior Rebé el Premi d’Alt Rendiment Català com a membre de la selecció catalana 2007
Josep Carbonell Roure

Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya
cultura de Tiahuanaco
Monòlit de Tiahuanaco, a Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Cultura precolombina de Bolívia desenvolupada a l’altiplà andí, prop del llac Titicaca, entre el 500 i el 1000 dC, i difosa més tard (1000-1300) per tota la costa del Perú, des de l’Equador a Xile.
El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla
Bitó americà
D’aspecte molt similar al bitó europeu, el bitó americà Botaurus lentiginosus és una espècie nord-americana que accidentalment arriba a Europa Als Països Catalans és excepcional, i fins ara només es coneix una captura efectuada el gener de 1961, en un estany prop de Roses Alt Empordà
Manises
Passeig de Blasco Ibáñez de Manises
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta del Túria (límit septentrional del terme) i accidentat al sector occidental pels primers turons (100 m alt.) que dominen la plana al·luvial del Túria.
L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca (Alcúdia), a l’extrem de la península des Pinar
, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt
Fly
Riu
Riu de Nova Guinea (1 120 km).
Neix a les muntanyes de Victor Emmanuel, a la serralada Maoke, a Papua Nova Guinea El curs alt segueix la direcció NE-SW, però després es dirigeix cap al SE, fins que desguassa al golf de Papua L’afluent principal és el Strickland, per l’esquerra Té 800 km navegables
Torrellano
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó).
És situat a l’E de la ciutat, vora el límit amb el terme d’Alacant Alacantí, format el poble de Torrellano Alt on fou creada el 1950 la parròquia de la Conceció, vora la carretera d’Alacant a Elx, i la caseria de Torrellano Baix , 1 km més al S