Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Quitèria
Cristianisme
Personatge venerat com a verge i màrtir a les Landes (diòcesi de Dacs).
Encara que llegendaris, la seva vida i el seu culte, estès per Occitània i pel nord de la península Ibèrica, és tardà això no obstant, a Catalunya ja era venerada cap a l’any 1000 Prengué posteriorment una gran volada com a advocada en els mals de ràbia La seva festa se celebra el 22 de maig
Marquesa d’Urgell
Història
Vescomtessa de Cabrera i d’Àger.
Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell
Gaspard Bauhin
Biologia
Botànica
Naturalista, professor de botànica i d’anatomia a Basilea.
Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment
monograma
Timpà de l’església parroquial de l’Assumpció (Bossost), decorat amb un crismó i un tema vegetal a la llinda
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del segle V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
Joan Mir i Noguera
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Miquel Mir i Noguera , ingressà com ell a la Companyia de Jesús 1856 Exiliat a França el 1868, en retornà, ja sacerdot, el 1873 Matemàtic i músic, publicà diverses obres d’apologètica i d’ascesi Fou conegut, sobretot, per alguns tractats sobre la llengua castellana, que en combatien els gallicismes i en cercaven la fraseologia característica
Delegació Diocesana d’Escoltisme
Institució de l’escoltisme catòlic constituïda com a moviment d’Acció Catòlica a la diòcesi de Barcelona el 1956.
La integraren agrupaments confessionals ja existents, bàsicament l’Agrupament de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Jordi Bonet i Armengol en fou el primer president 1957 Fou membre fundador de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic La seva constitució fou decisiva per al desenvolupament posterior de l' escoltisme als Països Catalans
abadessa
Cristianisme
Superiora d’un monestir o convent d’orde monàstic o canonical femení.
El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell
Zigbee Telecom
Agrupació d’empreses interessades en el desenvolupament de productes UWB sota l’estàndard IEEE 802.15.4 i que fan servir principalment tècniques d’espectre estès.
Ha definit xarxes picoxarxes interconnectables i amb possibilitat de coexistència de dispositius amb funcions i jerarquies diverses, amb velocitats de dades de 250 Kbps i amb possibilitat de collocar-hi més de 65536 nodes Si bé són més lentes que les xarxes Bluetooth, la capacitat de les bateries és superior, ja que n'optimitzen el consum energètic
bivalent
Biologia
Configuració de l’aparellament cromosòmic en el decurs de la primera divisió meiòtica de dos cromosomes totalment o parcialment homòlegs.
La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase
festa
Economia
Dret del treball
Dia no laborable assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
Les festes són motivades per la celebració de diades de caràcter oficial, ja siguin d’àmbit estatal o local Poden ésser recuperables o no recuperables , segons que el treballador hagi, respectivament, d’incrementar o no la seva jornada diària en dies successius per tal de compensar les hores deixades de treballar per motiu de la festa