Resultats de la cerca

Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums

Impulsor de la neurocirurgia a França, creà un nou instrumental per a la trepanació i fou autor de nombrosos treballs sobre el sistema nerviós i sobre ginecologia

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi Patxot 1928,…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Des del seu casament 1770 manifestà una personalitat frívola, feta per a la vida de la cort, però alhora afeccionada a la intriga política En pujar al tron Lluís XVI 1774, el seu domini sobre el rei es traduí en una forta influència política Acusada d’afavorir els interessos d’Àustria, malvista per les seves despeses excessives, pel mateix poder que s’atorgava i per la seva oposició a tot reformisme, l’opinió es polaritzà en contra d’ella, principal responsable de la davallada de la popularitat de la monarquia Sota la…

Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628

Deixeble de Claude Bernard i professor al Collège de France, es destacà per les descobertes d’aparells destinats a enregistrar gràficament l’acció vital de determinats òrgans, com l’esfigmògraf, el pneumògraf, etc, i de diferents mètodes de cardiografia intracardíaca Juntament amb Élie de Cyon, establí la llei de la constància del treball del cor, que porta el seu nom De les seves obres es destaca La Méthode graphique dans les sciences expérimentales 1878

Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra

Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’URSS, no pogué…