Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Jaume Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí
Josep Martí i Monzó
Pintura
Història
Pintor i erudit.
Format a l’Academia de San Fernando, fou deixeble d’Antoni Gómez i Cros Conreà la pintura d’història n'hi ha mostres al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid Establert a Valladolid, fou professor de dibuix a l’Escuela de Bellas Artes 1863, que més tard dirigí Publicà alguns treballs historicoartístics
Artur Llorens i Opisso
Periodisme
Periodista.
Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc
Pasqual Nonis
Entitats culturals i cíviques
Promotor cultural.
Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia
Institució per a l’Ensenyament de la Dona
Centre d’ensenyament per a la dona creat a València el 1888 per la Societat Econòmica d’Amics del País sobre la base d’una antiga escola de comerç femenina creada per la mateixa entitat (1883).
Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913
La Ilustració Llevantina
Publicacions periòdiques
Publicació desenal apareguda a Barcelona el 10 de març de 1900 com a revista artísticoliterària de Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901
Magníficat
Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
La litúrgia cristiana l’adoptà, a l’ofici vespertí ritu romà, benedictí, etc o a l’ofici del matí sobretot els ritus orientals Aquest text ha estat musicat per molts compositors Hi reeixiren especialment HSchütz, Monteverdi, Telemann, JSBach i el seu fill Carl Philipp Emanuel i, als Països Catalans, Josep Antoni Martí
Llevant
Publicacions periòdiques
Publicació catòlica, en català, que aparegué —amb el lema Per Déu i per Mallorca— a Artà (Mallorca) del 1917 al 1931, fundada per Andreu Ferrer i Ginard, que la dirigí fins el 1929; fou substituït per Josep Sureda i Blanes.
De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres
Mateu Capdevila
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505
Pere Lluís Beuter
Cristianisme
Jesuïta i teòleg.
Fill natural de l’historiador Pere Antoni Beuter Format a València i a Coïmbra Beira, regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina 1587, seguint les posicions teològiques d’aquest molinisme Ensenyà també a Coïmbra Els seus comentaris sobre Tomàs d’Aquino, De angelis i De incarnatione , restaren inèdits