Resultats de la cerca

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the Moment 1995,…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

S’inicià el 2002 al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Formà part de la selecció catalana i el 2005 es proclamà campió d’Espanya juvenil Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip tarragoní a la Superlliga Jugà com a collocador a la primera plantilla del Sant Pere i Sant Pau 2008-11 Jugà també al Club Voleibol Zaragoza 2011-12, on fou semifinalista de la Copa del Rei, i a l’Eivissa 2012-13 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata als Jocs Mediterranis 2009 En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Xavier

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…

S’inicià al collegi dels Maristes, passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, i debutà a la màxima categoria amb el primer equip La temporada 1956-57 començà una llarga trajectòria com a sènior en vuit equips Club Tennis Barcino 1956-62 Sagrada Família de Terrassa 1963-64 Club Esportiu Laietà 1964-66 Girona Club Hoquei 1966-67 Club Patí Vilanova 1967-70, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1968 Club Esportiu Arenys de Munt 1970-72, Club d’Esports Vendrell 1972-73, i Club Hoquei Mataró 1973-78, en el qual també fou jugador entrenador i, un cop retirat, responsable tècnic Jugà…

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de la Federació Espanyola de…

Especialista en mig fons i fons, s’inicià a les files del SEAT i també competí en el CN Barcelona, el CN Montjuïc, l’AE l’Hospitalet, amb Domingo López com a entrenador, i el CAV d’Andorra Fou campió de Catalunya de 800 m 1990, 1500 m 1986, 1987, 1988 i 3000 m obstacles 1997 A les files del CAV d’Andorra, aconseguí cinc subcampionats dels Jocs Europeus dels Petits Estats d’Europa de 5000 m i 10000 m 1993, 1997 i de 5000 m 1999 Com a responsable de fons i de mig fons de la Federació Andorrana d’Atletisme, ha entrenat els olímpics Toni Bernadó i Sílvia Felipo

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys