Resultats de la cerca

Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Començà a jugar a waterpolo al Club Natació Arenys Fou internacional amb la selecció espanyola absoluta Fundà el Barceloneta Amateur Club 1929, que posteriorment s’anomenà Club Natació Barceloneta Fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa, als Jocs Mediterranis i als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Formà part de la directiva del Collegi Català d’Àrbitres Fou directiu de la Federació Catalana de Natació i directiu i president del Club Natació Barceloneta

Desenvolupà la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, amb el qual jugà al primer equip entre el 1953 i el 1969 Guanyà sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Amb el combinat estatal disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i Tòquio 1964 Un cop deixà l’esport, fou secretari de la Federació Internacional d’Hoquei 1982-93 i, posteriorment, president 1996-2001, el primer català a dirigir una federació internacional olímpica Formà part de la comissió cultural del Comitè Olímpic…

El gran dels germans Càceres fitxà pel juvenil del FC Barcelona el 1985 Fou internacional júnior i debutà amb el primer equip, però la temporada 1989-90 anà al CP Mollet Després jugà tres anys al CP Voltregà, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, dos al CP Vilafranca i un al CP Vila-seca, on es retirà el 1996 Després fou entrenador del mateix equip durant tres anys, un a la divisió d’honor i dos a primera divisió

Membre del Club Natació Terrassa, del qual fou directiu, es proclamà campió de Catalunya de 200 m braça 1944 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1961

Fou campió d’Espanya de pàdel amb el CE Bonasport 1988 Fou condecorat amb el Reial Orde del Mèrit Esportiu per la seva aportació al desenvolupament de l’esquí nàutic espanyol

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985