Resultats de la cerca
Es mostren 6499 resultats
l’Albacar
Església
Coster septentrional del castell de Xàtiva (Costera) que uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
plom de Castelló
Inscripció ibèrica, en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric les restes del qual avui han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Fou el primer plom escrit ibèric descobert
anticlor
Química
En el blanqueig dels filats i els teixits i de la pasta de paper, substància que és addicionada als banys de rentatge per a eliminar les restes d’hipoclorit o de clor lliure que podrien perjudicar els articles tractats.
Normalment, es tracta d’agents reductors com tiosulfat, bisulfit o metabisulfit sòdic, però el terme és aplicat també a qualsevol altre producte utilitzat amb aquest propòsit
Els edificis religiosos: el temple cristià de l’antiguitat tardana
Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…
L’art romànic al Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
l’Ametllera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Lasquarri (Baixa Ribagorça) situat a la serra de l’Ametllera (1 115 m alt); on es troben les restes del castell de l’Ametllera i la capella de la Mare de Déu de l’Ametllera.
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
la Conreria
La Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del segle XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al segle XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment…
els Encants
Aspecte del nou mercat dels Encants
© CIC-Moià
Partida
Conjunt d’establiments comercials de venda de productes de segona mà i de restes de sèrie de fàbriques i peces, creat el 1928 prop de la plaça de les Glòries de Barcelona, entre els carrers de Cartagena i Dos de Maig.
El 25 de setembre de 2013 s’inaugurà el nou emplaçament del mercat a l’anomenat Bosquet dels Encants, situat a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Castillejos, a la mateixa plaça de les Glòries, però al costat oposat El nou mercat té 33306 m 2 de superfície, aixoplugats per una gran coberta