Resultats de la cerca
Es mostren 14830 resultats
Sant Pere de Gaià
Eremitori
Antic eremitori situat a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El lloc i església de SantPere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a SantPere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus
imitació
Sociologia
Terme ideat pel sociòleg Gabriel Tarde que denota el procés pel qual tenen lloc els vincles que conformen la societat.
Segons Tarde, la imitació possibilita crear relacions duradores i comunes entre els homes, i s’inscriu en el drama de la vida quotidiana Hom no imita tant la persona com el que representa i, per tant, és el grup que es capta a través d’ella En el cas de conductes desviades, té lloc la recerca d’altres grups de referència per tal de poder generar noves conductes i nous valors
Marc Gispert i Forcadell
Historiografia catalana
Dominicà missioner a les Filipines.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i fou ordenat el 1887 El 1916 escriví Historia de las misiones dominicanas de Tung kin 1927 Del 1930 al 1940 residí a Roma, on treballà en el procés de beatificació de 1300 màrtirs a Tonquin Fou director de la revista Misiones Dominicanas Lectures PEREA SIMÓN, E “Riudomencs per a la història Marc Gispert i Forcadell”, Lo floc , 29, 1981, p 24
Enrico Cardona
Literatura catalana
Historiador de la literatura italià.
De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu
Jeroni Martí
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Agrupación al Servicio de la República
Partit polític
Organització política constituïda a Catalunya al juliol de 1931 com a “sección o sucursal” de l’entitat del mateix nom fundada per José Ortega y Gasset a Madrid.
Pretenia “corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Español, mediante la difusión de los principios del derecho público moderno y la educación del pueblo para el desempeño de su función de rector y director único de la vida pública” Comitè directiu José M Vila Coro advocat, president, José Calvo Mínguez secretari, Valentín F Navarro Azpeitia notari, Adolfo Garro Alonso enginyer, Rafael García Fando catedràtic i Ernesto Freixas Socias enginyer
Sebastià d’Oló
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Frare caputxí, entre el 1793 i el 1779 compongué un seguit de poemes amb comentaris en prosa amb motiu de la Guerra Gran des d’una posició furibundament antirevolucionària Aquests textos es conserven en un manuscrit incomplet titulat Poesies de fra Sebastià d’Oló ms 72 de la BC Bibliografia Cahner, M 1998, 2002 i 2005, vol I, p 132-140 i 170-176 Vegeu bibliografia
Joan Abat
Música
Compositor català que, segons J. Pena i H. Anglès, fou actiu durant la segona meitat del segle XVII.
S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma
zona fòtica
Ecologia
Regió de la mar fins on arriba la claror solar.
El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica