Resultats de la cerca

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art  Joan Ainaud  i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…

Collaborà a Bella Terra Publicà reculls poètics com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’…

Llicenciada en dret per la Universitat de Valladolid 1994, fou advocada de l’Estat per Lleó, i posteriorment professora associada de dret administratiu de la Universitat Carles III de Madrid Afiliada al Partido Popular , fou assessora jurídica de Mariano Rajoy des de l’any 2000, i n’esdevingué un dels collaboradors de més confiança Tot i que no resultà elegida diputada en les eleccions del març del 2004, la renúncia a l’escó de Rodrigo Rato en ser nomenat a la presidència del Fons Monetari Internacional li permeté ocupar l’escó al Congrés dels Diputats Els anys 2004-08 fou secretària…

Estudià dret i del 1977 al 1982 fou advocada laboralista de la Unió General de Treballadors de Catalunya Del 1984 al 2000 fou inspectora de treball i seguretat social Exercí també com a consellera de dret laboral a l’oficina regional de l’OIT de Lima en 1989-91 i per a ambaixades espanyoles de diversos països llatinoamericans 1994-97 No afiliada a cap partit polític, és professora associada de dret laboral de la Universitat Pompeu Fabra des del 1997 Entre els anys 2001 i 2004 fou magistrada de l’ordre jurisdiccional social del jutjat social de Barcelona aquest darrer any fou nomenada…

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897

Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “ Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis ”…

De la documentació antiga es desprèn que al nucli de Vilobí del Penedès hi havia una capella que devia formar part de la fortalesa Més tard, aquesta església passà sota l’advocació de la Mare de Déu del Àngels La trobem per primer cop esmentada al segle XIII, concretament en un document del 1290 en el qual hi ha un llegat de tres quarteres i mitja de forment, censal fet per Bernat de Castellbisbal a la capella de Santa Maria de Vilabino Al 1328 consta que hi havia fundat un benefici que posseïa Berenguer Vendrell, prevere Aquesta capella estava subjecta a l’església parroquial…

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975…