Resultats de la cerca

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788

Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa

Fou creat el 2017 per a distingir la millor novella publicada l’any anterior, i el primer premi s’atorgà el febrer del 2018 El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 2017 Els estranys , de  Raül Garrigasait 2018 Aprendre a parlar amb les plantes , de Marta Orriols 2019 L’esperit del temps , de  Martí Domínguez 2020 Boulder , d’Eva Baltazar 2021 Junil a les terres dels bàrbars , de Joan-Lluís Lluís 2022 Ràbia , de Sebastià Alzamora 2023 La mestra i la Bèstia , d’ Imma Monsó 2024 Cavall, atleta, ocell , de Manuel…

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…

Franciscà, doctor en teologia Confessor i conseller del rei Martí l’Humà, l’acompanyà a Sicília el 1392, on governà els bisbats de Pati i Catània El 1397 fou elegit arquebisbe de Mont-real i el 1410 Benet XIII el traslladà a la seu d’Albarrasí-Sogorb En morir el rei 1410 li encomanà el seu net Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, els drets del qual a la successió defensà durant l’Interregne Fou amic de Vicent Ferrer Feu publicar les constitucions sinodals de Sogorb del 1417 i deixà escrits comentaris bíblics, sermons i epístoles sobre esdeveniments del seu temps

Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà…