Resultats de la cerca

Soci de les societats de caçadors de les Borges Blanques, de Vinaròs i Diana d’Alcanar, a la qual representa en competició, practica el tir al plat i la caça del conill amb ca eivissenc Fou el primer campió de Catalunya de la modalitat de podenc eivissenc 2009 Anteriorment havia estat el primer classificat de la península a la Copa d’Espanya 2006, 2007, 2008

Vinculat al Club Nàutic Banyoles, fou campió d’Espanya diverses vegades vuit amb timoner i doble escull 1978, vuit amb timoner 1979, 1982, 1984, vuit amb timoner i esquif 1981, quatre amb timoner 1983, 1984, quatre escull 1986, 1987 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, en la prova de quatre sense timoner, i obtingué diploma olímpic en les dues cites

Membre del Club d’Escacs Casino Prado Suburense de Sitges, aconseguí el títol de Mestre Internacional 2002 La seva màxima pun-tuació Elo foren 2431 punts 2003 Fou campió de Catalunya d’escacs per equips diverses vegades amb la Unió Gracienca d’Escacs En categoria individual, l’èxit més important fou el Campionat de Catalunya 2006 Aquest mateix any participà en el Torneig Internacional Casino de Barcelona

Començà a jugar als anys cinquanta al FC Barcelona, equip en el qual ocupà la posició de central Més endavant també jugà a l’equip de la Maquinista Amb el FC Barcelona fou en tres ocasions campió de Copa 1955, 1956, 1965 Fou nomenat president de la Federació Catalana de Rugbi el 1974, rellevant Lluís Sentís Fou tres cops internacional amb la selecció espanyola

Jugà d’extrem i formà part del Casual 1912-13 i l’Universitari 1913-14 abans de passar al RCD Espanyol, amb el qual fou campió de Catalunya la temporada 1914-15 i disputà la final de Copa del 1915 davant de l’Athletic Club de Bilbao Més endavant fou directiu de l’entitat espanyolista Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1912

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França

Després de jugar en diversos clubs del seu país, fitxà per l’Atlético de Madrid i el Mèrida i entrà a les files del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1995-2002 Fou alineat en 147 partits de Lliga com a davanter i marcà 28 gols Fou campió de la Copa del Rei 2000 Posteriorment tornà al Paraguai Després de retirar-se passà a ser entrenador

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, ambdós celebrats a Barcelona També fou campió de Catalunya en l’especialitat de vuit amb timoner i de dos amb timoner 1926, 1927 Fou vocal de la secció de rem del Jurat Permanent de Regates 1935 És germà del metge oftalmòleg  Hermenegild Arruga

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Especialitzat en esquí alpí, fou tres cops campió d’Espanya 1995, 1997, 2001 i formà part de la selecció espanyola en diverses competicions internacionals, incloent-hi proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa Entrenador del Club Alpí Núria Masella Cerdanya, del qual fou director tècnic 2000-01, des de la temporada 2005-06 també entrena als Màsters al Pas de la Casa