Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Franjo Rački
Historiografia
Historiador i patriota croat.
Cap del partit nacionalista croat 1880, amb el bisbe JJ Strossmayer fundà l’Acadèmia iugoslava de Zagreb, de la qual fou primer president Després de l’estudi sobre els apòstols eslaus Ciril i Metodi 1857-59 estudià el nacionalisme dels eslaus meridionals del s XII al XV i publicà nombrosos treballs a les actes de l’Acadèmia
Aurora Picornell i Femenias

Aurora Picornell
Història
Dirigent comunista.
Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934 Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada
Gustau Peyra i Anglada
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Georgij Maksimilijanovič Malenkov
Història
Política
Polític soviètic.
Combatent en l’exèrcit roig, afiliat al PCUS 1920, membre del Comitè Central 1939, formà part del govern durant la Segona Guerra Mundial Collaborador de Stalin, el succeí com a cap de govern 1953-55, però, acusat de portar a terme activitats contra el partit, fou exclòs del Comitè Central el 1957, i es jubilà el 1963
John Maitland
Història
Política
Polític escocès.
Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679
Ludwig Windthorst
Història
Política
Polític alemany.
Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933
Novacià
Cristianisme
Teòleg romà.
Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí
Burkhard Christoph Münnich
Història
Mariscal rus.
Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III
Albert Mun
Història
Política
Polític francès.
Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic