Resultats de la cerca

Secretari de Ramon Cabrera durant la tercera guerra Carlina, collaborà assíduament en diaris i en revistes Escriví nombroses novelles, d’una escassa valor literària, però fou a Impresiones y recuerdos 1909-12, la seva millor obra, on referí detalls interessants per a la història política i literària del s XIX

Deixeble i secretari de FMoliner i Nicolàs, es llicencià 1908 i s’especialitzà en radiologia Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana Presidí 1932 la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina Publicà alguns treballs científics

Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric

Conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, fou recopilat pel notari Narcís Gual el 1486 Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Ha configurat un catàleg de més de mil títols d’àmbits i interessos diversos narrativa, poesia, cultura popular, història, ensenyament, assaig, estudis literaris, etc Participa en diversos certàmens editorials internacionals, com Fira del llibre de Frankfurt, Liber Barcelona-Madrid i FIL Feria Internacional del Libro de Guadalajara, entre d'altres

El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme

Del 1835 al 1917 el títol d’ataman fou propi del príncep hereu de totes les Rússies La denominació fou aplicada també als caps de rebels o de bandolers russos El càrrec —en la seva categoria suprema— assolí una gran importància política en la història d’Ucraïna, on era dit hetman

Mestre en arts i en teologia Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria València 1502, i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist , amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” València 1520

Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura

Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi