Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
hipocastanàcies
Botànica
Família de terebintals integrada per una vintena d’arbres de fulles oposades palmatipartides, de flors zigomorfes pentàmeres i de fruits capsulars.
Als Països Catalans n'hi ha, plantats en parcs i jardins, dos representants el castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum i la pavia A pavia
hadromerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per microscleres i per megascleres en forma d’agulla amb els extrems acabats en un botó i mancat d’espongina.
Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaquen el pla de gavina i la copa de Neptú , freqüents a les costes dels Països Catalans
mi
Música
Tercera nota de l’escala musical diatònica.
El seu nom procedeix de l’escala de Guido d’Arezzo La terminologia germànica i dels països anglosaxons la indica amb la lletra E
colobrina
Militar
Antiga arma de foc portàtil consistent en un canó unit per anelles a una caixa que acaba en punta.
Fou utilitzada a la península Ibèrica a partir del s XV Les primeres notícies documentades d’aquesta arma als Països Catalans daten del 1452
pirolàcies
Botànica
Família de bicornes constituïda per plantes herbàcies o rarament sufruticoses, de fulles generalment esparses, de flors regulars, hermafrodites, hipògines, comunament pentàmeres, arraïmades o solitàries.
Consta d’unes 35 espècies, pròpies dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, la majoria de les quals són del gènere pírola
efèmera
Efèmera
© Fototeca.cat
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels efemeròpters
, de la família dels efemèrids, d’ales hialines amb venes tacades de bru i larves aquàtiques que viuen ensorrades en el fang dels rierols.
Comprèn unes 20 espècies, quatre de les quals es fan als Països Catalans E vulgata , d’uns 14-22 mm, és la més corrent
xivita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors negrenques, amb taques blanquinoses a l’estiu; les inferiors i el carpó són blancs, i la cua és blanca amb franges negres a l’extrem.
Habita al N i al NE d’Europa i hiverna al N d’Àfrica Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
siseta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que és semblant a la gamba verda, però amb el bec recte i més fi, la cara i el front blancs i les potes més primes.
Habita al sud-est d’Europa i a l’oest d’Àsia, i hiverna a l’Àfrica És ocell de pas als Països Catalans