Resultats de la cerca
Es mostren 5767 resultats
ària
Música
Melodia, vocal o instrumental, generalment acompanyada per l’orquestra i sovint precedida i seguida per un recitatiu, que té el seu lloc —potser el més important— en tota obra lírica: òpera, cantata, oratori, etc.
Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers…
Takla Makan
Desert
Gran desert de l’Àsia central, al zizhiqu de Xinjiang, Xina occidental, que ocupa una gran part de la depressió del Tarim.
Limita alS amb la serralada d’Altin tagh, i al N amb la de Tian Shan i amb el riu Tarim Molt àrid menys de 50 mm anuals de pluges i fred, és una gran extensió de sorra on es perden nombrosos torrents
Sumba
Illa
Una de les illes Petites de l’arxipèlag de la Sonda, a Indonèsia.
Situada entre Sumbawa i Flores i banyada al S per l’oceà Índic És molt muntanyosa 1 225 m A les planes hom conrea arròs, blat de moro, tabac Activitat molt important és la ramaderia de cavalls i bovins La principal ciutat és Waingapu
Salelles
Poble
Poble del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), al NE del terme, en terreny pla (280 m alt.).
L’església parroquial, romànica, del s XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins als XIX El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns
Sant Serni
Sant Serni
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situat al vessant W del serrat de la Pleta.
L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Llimiana La senyoria pertanyia als XVIII al marquès de Llo Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada
torre de Fluvià

Castell de Fluvià, Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Història
Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny, dins el terme de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Als XVIII el Baver formava encara un port natural
Vaupés
Riu
Riu de Colòmbia i el Brasil, subafluent de l’Amazones a través del Negro (1 126 km).
Neix a l’E de la Cordillera Oriental per la unió de l’Umilla i l’Itilla Durant 100 km serveix de frontera entre Colòmbia i el Brasil Bé que el seu cabal és considerable, és poc aprofitat Desguassa al Negro al S de Tapira
Tuscania
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia, situada a la dreta del Marna, sobre pedra tosca.
Centre etrusc, florí ja al s III aC Hi ha restes dels murs etruscs i una necròpoli s III-I aC De l’època medieval hi ha l’església de SPietro s VII-XII i les romàniques de Santa Maria Maggiore i Della Rosa
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada als III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra