Resultats de la cerca

Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode el 1665 i el 1670

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

Dominicà a Tolosa, al Llenguadoc, collaborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme Fou mort violentament pels càtars Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262

Fou primer rector de Santa Maria de Sants 1846 i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants 1851, interessant aplec de dades històriques Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell 1870, també inèdita

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…

Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel

És centrat per l’antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara 719 m alt, que domina per la dreta les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de llur confluència L’església havia estat una cella o priorat dependent de Santa Maria de Panissars

El lloc és esmentat ja el 1087 Prop seu, a l’esquerra del riu, a 1 470 m alt, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vilanova , patrona del Capcir, obra del 1730, amb un altar major de talla amb representacions de la vida de la Mare de Déu

Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est

Té 1 950 m de llargària i 27 m d’alt Al sud, prop de la punta de Migjorn, hi ha l' illeta de s’Espardelló La punta de Tramuntana i la punta Galera són al nord i a l’est Hi ha un far Ha estat declarada espai natural de protecció oficial