Resultats de la cerca

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València Participà en la conferència del setembre del 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta Figurà en juliol-agost del 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià Pogué fugir i anà a Algèria

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34

Format a l’Escola d’Aviació El Progrés, del Prat de Llobregat, obtingué el títol de pilot el 1934 El mateix any féu un vol en solitari, per les costes d’Àfrica, d’11 160 km, que li valgué el trofeu del 1934 de la Federació Aeronàutica Internacional L’any 1936, juntament amb Carles Coll, baté el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir Morí d’accident a la Costa Brava

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Fou el primer metge català llicenciat en Medicina esportiva 1959 Fou vocal mèdic del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i presidí la comissió mèdica de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques CMAS durant sis anys Rebé el reconeixement de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla d’honor de la Federació Francesa d’Estudis i Esports Submarins 1970 i la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 Publicà Caza Submarina 1965

Vinculat a l’Ski Club Camprodon, el 2002 fou seleccionat pel Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el 2003 s’incorporà a l’equip espanyol Assolí la medalla de bronze en la prova de relleus del Campionat del Món 2008 amb Javier Martín, Manuel Pérez i Kilian Jornet A la Patrouille des Glaciers 2010 aconseguí la quarta posició amb Kilian Jornet i Marc Pinsach

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual fou subcampió d’Espanya de primera divisió 1952 En el període 1947-52 jugà 19 partits internacionals Fou campió en els Jocs Mediterranis 1951 i disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i Hèlsinki 1952 A Londres fou considerat el millor porter del torneig Les piscines municipals de Sabadell construïdes el 1968 porten el seu nom El 2007 la federació catalana li atorgà una placa de reconeixement

Organitzada per la Federació Catalana de Tennis de Taula, ha aplegat alguns dels millors jugadors del món La primera edició tingué lloc al setembre del 1983 al pavelló de la SEAT i la guanyà el suec Ulf Karlsson No es disputà en quatre edicions 1985, 1987, 1996, 2007 El jugador que ha guanyat més cops el torneig, cinc vegades, és el bielorús Vladimir Samsonov 1996, 2010-13, seguit del croat Zoran Primorac 1997-2000