Resultats de la cerca

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps segles IX-X Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o de Sant…

La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou…

Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte…

És comprès en l’alta vall de la riera de Noedes , emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra El sector meridional, la baga, és coberta de boscs vessants del Montcornat i de la Tartera Hi ha grans extensions de bosc bosc Negre, bosc de Jújols La subsistència tradicional es basava en la ramaderia, alimentada per les abundants pastures El poble 952 m alt és a l’esquerra de la riera de Noedes L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc és esmentat ja el 1181 Depengué de la…

S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l…

L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre Avui és una entitat local…

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de…

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de…

És un gran mas quadrat, amb una gran galeria a la façana de migdia i una capella dedicada a la Concepció És envoltat d’un gran parc tancat per un mur de pedra que toca a la carretera de Vic a Sant Julià Ja existia al segle XII Els seus hereus es fusionaren amb els hereus del Mas Albó de Castanyet de la Selva Tenen un escut compost d’un calvari o mont amb tres creus Aquest escut es troba en una clau de volta d’una capella lateral de Sant Martí de Riudeperes i en una porta del molí de la Calvaria, situat davant el mas, a l’altra banda de la carretera

Es donà a conèixer amb l’obra  Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a llegir…