Resultats de la cerca

Fou deixeble de PBaudry i Carolus-Duran Fou un dels pintors que entorn de PGauguin formaren l' escola de Pont-Aven Participà en el Primer Saló dels Independents de París 1884 Entre les seves obres cal esmentar Els penya-segats de Concarneau Musée des Beaux-Arts, Tours

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

Xantre de la catedral d’Anvers, s’associà amb Jean Laet per publicar antologies musicals obres de Rde Lassus, JLouys, PPhalèse, etc Entre les seves obres, molt nombroses, es destaquen algunes cançons Canzoni scelte, Chansons françoyses et italiennes, Canzoni alla napoletana , madrigals Symphonia angelica , motets, etc

Actuà en el camp social de caràcter catòlic Com a poeta, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic 1904 altres poesies seves Poesies , 1919 foren recollides a la collecció “Lectura Popular” És autor també del drama La vinguda del Messies 1911

Influït per l’escola barroca sevillana —més concretament per Murillo—, pintà natures mortes, retrats i sobretot escenes religioses de gran format, entre les quals sobresurten les de temes marians Moltes obres seves es troben a diverses esglésies de la capital i, sobretot, al Museo de Arte Colonial

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Aquest castell, ara desaparegut, apareix documentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 com una de les seves possessions En el fogatjament de 1365-75 el terme de Fondarella consta que era de G Moliner, amb 39 focs Després passà al capítol de Lleida

Fou escolà cantor d’algunes capelles de Roma i deixeble de Palestrina, el qual succeí com a compositor de la capella pontifícia l’any 1594, i prengué com a model d’estil en les seves obres d’església, misses i motets i no tant en les cantiones

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultivà la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions Madrid, 1895, 1897, 1899 Barcelona, 1896 París 1900 València, 1909 Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Escriví novelles d’entreteniment segons els models francesos Autor de teatre històric de tendència naturalista La finalitat didàctica de les seves obres fa que hom el consideri promotor del moviment dels Joves Turcs De fet, fou desterrat diverses vegades com a pertanyent a l’esmentat moviment