Resultats de la cerca

El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història

Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies

Fou diputat, ministre i primer ministre 1892, 1903-05, 1906-09 i 1911-14 representant del sentit pràctic de la burgesia piemontesa, menà una política moderada basant-se en les dretes i les esquerres Promulgà una legislació laboral progressista equilibrà, a més, el pressupost nacional, protegí la indústria, afavorí l’emigració del sud per a disminuir-hi la desocupació forçosa, implantà el sufragi universal i començà la collaboració amb els catòlics 1913 En política exterior declarà la guerra a Turquia 1911 i ocupà Tripolitània 1912 Tornà a la presidència del consell 1920-21, però fou…

Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du Socialisme…

Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls 1965 i en ciències 1979 Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961 A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on és professor de ciència de materials a la Universitat de Londres Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupa diversos càrrecs consultius i de gestió a la Universitat de Londres

Fou dirigent de la Union Progressive Sénégalaise 1961, ministre de planificació i d’indústria 1968-70 i primer ministre 1970-80 Havent dimitit aquest càrrec, pel gener del 1981 succeí LSSenghor com a president de la república Fou reelegit en les diverses convocatòries electorals a la presidència del país fins l’any 2000, en què fou derrotat en la segona volta per Addulaye Wade Fou també president de la dissolta Senegàmbia en 1982-89 A l’interior, s’enfrontà repetidament al moviment secessionista de la Casamance, i a l’exterior continuà l’estreta vinculació amb França característica del seu…

Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig

Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer Tingué una…

Fins a l’abril del 1984 es publicà amb el títol de Solo auto Fou dirigida inicialment per Jaume Alguersuari i després per César Mora Analitza el món del motor i de la indústria automobilística De periodicitat setmanal, passà a mensual i adoptà diversos subtítols El número del desembre del 2012 fou el 350 Entre el desembre del 1987 i el desembre del 1991, el mateix grup Alesport dirigí el setmanari, Solo auto actual , dedicat a l’automobilisme esportiu, i entre el desembre del 1997 i el 2002, la revista mensual Solo auto treinta , de la qual es publicaren 52 números