Resultats de la cerca

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

El seu reduït nucli és agrupat a l’entorn de l’antic palau dels ardiaques i la seva capella Sant Esteve El formen alguns casals i masoveries dels s VI al XVIII Fou capital històrica del municipi, i li donà el nom fins als XIV

Fundada als XIV per Manfred II Chiaramonte, comte de Módica, passà a ésser feu de Guillem Ramon de Montcada per concessió del seu sobirà Martí I de Sicília A partir del 1564 pertangué a la família dels Lanza Hi ha el castell de Manfred III

El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada als XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica

Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava alS pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou

Situada a la riba dreta del riu Ural, té indústria metallúrgica, alimentària, de la pell i del cuir i de maquinària Té també un institut agrícola i escoles especialitzades Fou fundada pels cosacs, als XVII, amb el nom de Jaizkij Gorodok, que conservà fins el 1775

Conquerida pels rajputs cap als XII, fou capital de la Rajputana fins a ésser substituïda per Jaypur el 1728 Actualment és deshabitada Conserva molts monuments, entre els quals el palau de Man Singh i el temple de Vixnu, decorats amb mosaics i escultures de marbre

És situada 40 km alS de Tòquio, en una terrassa entre el riu Arakawa a l’O i l’Ayasegawa a l’E Antigament centre agrícola, ha experimentat una expansió industrial, amb fàbriques que es dediquen a la maquinària, productes de cautxú i indústria metallúrgica

Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada als XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa

Als XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor