Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
el Vilar de Sant Boi

El Vilar de Sant Boi, una de les masies més importants de la contrada (Osona)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada a poca distància, al NW, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser
Collmorter
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), a poca distància de l’antic monestir de Mur.
La seva església és dedicada a sant Miquel
llum de ciutat
Transports
Cadascun dels llums petits, de poca intensitat, emprats pels automòbils, motos, etc, quan circulen per vies ben il·luminades.
Sovint coincideixen amb els llums de posició
epitermal
Geologia
Dit de les venes i jaciments minerals formats per aigües calentes de poca profunditat i temperatura (50-200°C).
catarobi | cataròbia
Ecologia
Que viu en aigües amb poca matèria orgànica i molt d’oxigen, com moltes algues crisofícies i desmidiàcies.
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
compressió de dades
Reducció del nombre de bits necessaris per a establir una comunicació digital o per a emmagatzemar una informació, per mitjà d’una codificació
de font.
Segons l’aplicació, hom obté la compressió suprimint bits que aporten poca informació o que són redundants transmetent únicament la diferència entre els valors actuals del senyal i els valors transmesos en un instant anterior, en lloc de fer-ho amb els valors absoluts o bé transmetent o emmagatzemant valors referits a la freqüència d’aparició d’un símbol en la informació, tant més curts com més freqüent sigui la presència d’aquest símbol
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç
dissector d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tipus primitiu d’analitzador d’imatge ideat i perfeccionat per P.T.Farnsworth.
La imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix El corrent de sortida correspon a la brillantor de la imatge, que és analitzada, així, punt per punt, successivament Aquest aparell, que fou el primer analitzador electrònic, és poc emprat actualment a causa de la seva poca sensibilitat analitzador d’imatge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina