Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Sunyer II d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries (862-915) i de Rosselló (894/895-915), fill de Sunyer I.
Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
Cantoria
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, drenat per l’Almanzora, aigües amunt de la seva confluència amb la rambla de Albox.
Economia agrícola i treball del marbre
Macael
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la vall del riu Almanzora, al N de la Sierra de los Filabres.
Hi ha agricultura, però l’activitat econòmica principal és l’extracció de marbre i la seva posterior transformació
Tíjola
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat al vessant N de la serra dels Filabres, a la vall del riu Almanzora.
Agricultura i indústries alimentàries Terrissa
observatori de Calar Alto
observatori de Calar Alto
© Fototeca.cat
Astronomia
Centre astronòmic hispanoalemany, situat a Almeria, i creat per un acord entre els dos estats signat el 17 de juliol de 1972.
La direcció correspon a la Comisión Nacional de Astronomía i al Max Planck Institut d’Alemanya Té un telescopi òptic de 3,5 m de diàmetre
Lluís Querol i Roso
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i…
Jaume Serra i Húnter
Jaume Serra i Húnter
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostella Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica Proclamada la Segona República, fou degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autònoma de…
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II i d’Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia, i emprengué el viatge de…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina