Resultats de la cerca

Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón Astúries A la cerimònia assisteixen 3000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis

Duc d’Elchingen i príncep de Moscova Mariscal des del 1804, participà en les batalles de Jena 1806 i de Friedland 1807 El 1808 fou enviat a la península Ibèrica, on actuà a Galícia, a Astúries i, després, a Portugal 1810 Després de participar en la campanya de Rússia 1812, aconsellà l’abdicació a Napoleó i passà a collaborar amb els Borbó, però s’uní de nou a Napoleó durant els Cent Dies, i després de Waterloo 1815 fou detingut i executat

El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica 1977, Genó un poblado del Bronce final en el Bajo Segre Lleida 1998, amb FCuesta i JLópez, Celtas e iberos en la Península Ibérica 1999 i Los castros en Asturias 1999

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són petits també es pot presentar en masses irregulars És de color groc i té un esclat de perla o de resina transparent La seva duresa és 1,5-2 i la densitat 3,49 És un mineral format a poca temperatura Es troba en venes i dipòsits formats per fonts termals o com a producte d’alteració del realgar o d’altres minerals d’arsènic A la península Ibèrica n'hi ha a Astúries i a Almadén

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera

Una forta tempesta, amb vents de fins a 173 km/h, propis d’un cicló tropical, arrasa diversos països del centre d’Europa i hi provoca més de 60 morts La majoria de víctimes són a França, amb 31 morts a l’àrea compresa entre la Normandia, la Bretanya i l’Illa de França, però també als länder del sud d’Alemanya 15 morts, Suïssa i Anglaterra Posteriorment, el temporal es desplaça cap al sud i origina sis morts més, a Astúries i el País Basc

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries

Migcampista que destacà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà durant vuit temporades 1911-19 Era la gran figura de l’equip i també formà part de la directiva del club a partir del febrer del 1919 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1914, 1915 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 També participà en algun partit del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1918 jugà un partit de la Copa Barcelona amb el Futbol Club Barcelona Disputà 14 partits amb la selecció catalana

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits