Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…
Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…
,
Teodor Baró i Sureda

Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Historiografia catalana
Polític, periodista i escriptor.
Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la…
, ,
Muros

Vista de Muros i de la ria homònima
Fotolia.com
Municipi
Municipi de la província la Corunya, Galícia, al costat nord de la ria de Muros.
Port pesquer i conserveries Collegiata gòtica de SantPere
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Cesuras
Antic municipi
Antic municipi de la província de la Corunya, Galícia, drenat pels rius Mandeo i Mero.
Economia ramadera boví, porcí i aviram L’any 2013 es fusionà amb el municipi d’Oza dos Ríos per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras
Boqueixón
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat al SE de Santiago de Compostel·la.
Es drenat per l’Ulla La capital del municipi és O Forte
Boimorto
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a l’alta vall del Tambre.
Economia agrícola i ramadera
Vimianzo
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, dins la comarca de Terra de Soneira.
Agricultura de secà Ramaderia bovina i porcina Explotació forestal de les seves pinedes i indústries derivades de la fusta Mines d’estany El castell, restaurat, conserva el fossat del segle XIII i la seva estructura és dels segles XIV i XV
Mesía
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, drenat pel riu Samo, afluent del Tambre.
De població disseminada, el nucli és Puebla Economia agrícola i ramadera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina