Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
pla de l’Estany
Aiguamoll
Mollera de la capçalera del riu d’Arinsal (Andorra), al peu del pic del pla de l’Estany (2 851 m), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
estany de la Plana
Estany
Petit estany format vora la costa, al curs de la gola del Perelló (per on l’aigua de l’Albufera surt a la mar), al límit dels municipis de València i Sueca (Ribera Baixa).
estany d’Era Pincèla
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d’Arenho (el tuc d’Era Pincèla, 2 546 m alt., n’és un dels cims), dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
la Força d’Estany
Poble
Poble del municipi de Ponts (Noguera), fins el 1970 del del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força), a 641 m d’altitud; és format per dos nuclis, el de la Força i el d’Estany, on hi ha l’església.
estany de ses Gambes
Llacuna a 100 m de la costa, al límit del municipi de Santanyí i de ses Salines de Santanyí (Mallorca), àmplia depressió d’origen erosiu marí alimentada per ressurgències.
És separada de la mar per un cordó de dunes Té unes 40 ha d’extensió
Joan Estany i Rius
Música
Compositor valencià.
Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix
Francisco José Lacambra Estany
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…
Josep Maria Estany Volart
Hípica
Genet.
Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor…