Resultats de la cerca

Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465

Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme

Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia

Membre d’un antic llinatge Wied elevat a la dignitat de príncep el 1874, fou designat 1913 príncep del nou estat d’Albània En esclatar la Primera Guerra Mundial hagué d’abdicar

Fill de Jofre I, del llinatge dels Villehardouin, succeí el seu germà Jofre II Amb Guiu I d’Atenes assetjà 1246 i prengué 1248 Malvasia, fortificà Morea i féu costat a l’estol genovès dirigit contra Rodes 1248 El 1255 morí la seva segona muller, Carintana dalle Caceri, filla d’un dels triarques d’Eubea, i li deixà els seus drets a la baronia d’Oreos, la qual cosa l’obligà a lluitar, ajudat per Gènova, contra els altres dos triarques, aliats amb Venècia guerra de Successió d’Eubea, que acabà el 1258 amb la derrota de Guiu I d’Atenes al pas de Mont Karydi Rebé nous territoris, al sud de…

Estudià filosofia i lletres a Madrid El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs En 1932-39 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España 1958-67 Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i dirigí després la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos Publicà, entre d’altres, Síntesis de historia de Marruecos, Un…

Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…

Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l’apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d’Acció Catòlica GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent Fou l’iniciador del comunitarisme Visqué, després d’un greu accident, a Montserrat i publicà, entre d’…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

Castlà del castell de la Granada, fou un dels grans consellers d’Alfons el Cast i Pere el Catòlic, de qui arribà a ser un dels administradors La seva signatura figura en el testament del rei Alfons el Cast, i també en una gran quantitat de privilegis i diplomes reials a favor del monestir de Poblet i de la catedral de Tortosa L’any 1195 permutà el Mas Cortei, de la seva propietat, per la meitat del puig del Mal Consell, del bisbat de Sant Cugat del Vallès, per a la construcció d’un nou castell a la Granada, les restes del qual encara existeixen