Resultats de la cerca

Doctor en lletres, fou professor de filosofia i membre de l’Escola Francesa d’Espanya Ultra la seva tesi doctoral, que versà sobre Le lullisme de Raymond de Sabonde 1912, dedicà altres estudis a Ramon Llull, com Caractère et origine des idées du bienhereux Raymond Lulle 1912 i La mystique de Ramon Llull e l’Art de Contemplació 1914 Publicà també treballs sobre Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda

Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822

Professor del Conservatoire National des Arts et Métiers, inventà diversos instruments destinats a fer treballs fotogramètrics de restitució de fotografies verticals

Investigà els processos físics de la circulació sanguínia mitjançant aparells de la seva invenció, com l’hemodinamòmetre i el viscosímetre L’any 1840 formulà la llei que relaciona la velocitat mitjana d’un líquid a l’interior d’un tub capillar amb l’àrea de secció del tub, la pressió i la viscositat

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Conegué PSeurat el 1884, i el 1886 la seva activitat era enterament neoimpressionista amb tècnica divisionista Seguint molt de prop les teories òptiques del seu mestre Seurat, analitzà minuciosament totes les intensitats de la llum sobre els paisatges, persones i objectes D’altra banda, la seva temàtica és simbolista, fortament influïda per PPuvis de Chavannes

Perfeccionà els mètodes utilitzats al seu temps per a fer amputacions i fou el primer que tractà les afeccions de l’oïda obrint quirúrgicament l’apòfisi mastoide Inventà el torniquet compressor Gaudí d’un enorme prestigi a la seva època Deixà incomplet un Traité de Chirurgie

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres