Resultats de la cerca

Format a la Residència Blume, jugà a l’Hospitalet, el Palència i el Sabadell abans d’arribar al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1996-2000, amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Màlaga 2000-01, el Niça francès 2001-04, el Tenerife 2004-05 –amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya– i els equips grecs del PAOK Salònica 2005-06, AEK d’Atenes 2006-08 i Panellinios 2008-10 La temporada 2007-08 fou cedit uns quants mesos a l’Anorthosis xipriota, amb el qual guanyà la Lliga Internacional en totes les categories, amb la selecció espanyola absoluta disputà dos…

Pertany al Club de Boxa El Prat Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes mosca el 2004 Posteriorment, passà a professionals i es proclamà campió estatal 2009

Jugà com a defensa al primer equip del Futbol Sala Martorell entre les temporades 1994-95 i 2003-04 Posteriorment jugà al CD Xota Navarra 2004-05, retornà al Martorell dues temporades 2005-07 i prosseguí la seva carrera al FS Cartagena 2007-08 i al Gelida Futbol Sala 2010-11 Guanyà quatre Copes de Catalunya amb el Martorell 2001, 2002, 2004, 2006, i la temporada 2001-02 fou subcampió de la Lliga de divisió d’honor Amb la selecció catalana fou campió d’Espanya sub-23 1997

Actuava d’interior esquerre Començà en el Badalona, destacà en el Comtal al principi de la dècada de 1960 i, sent jugador del filial blaugrana, disputà 14 partits amistosos amb el primer equip del Barcelona 1961-62 La temporada 1962-63 fou cedit al Racing de Santander Després tornà a jugar al Badalona fins a la seva retirada 1971 exceptuant un període de la temporada 1964-65 que actuà en el Mestalla, filial del València

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una…

S’inicià al Club Patí Vic, on estigué fins el 1988, quan marxà al Club Patí Voltregà, on es retirà al final de la temporada 2002-03 Guanyà la Copa de la CERS 2002 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després de penjar els patins, fou segon entrenador del CP Voltregà i de la selecció catalana 2002-06

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996

Membre del Centre Natació Mataró, juga a la primera divisió estatal de waterpolo Participà en quatre edicions del LEN Trophy 2004-07 També formà part de la selecció estatal universitària que participà en l’Universiada d’Izmir 2005

L’any 1974 filmà el documental Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona , un ambiciós projecte de quatre anys i 106 minuts de durada que tingué algun problema amb la censura franquista

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada