Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició

Vinculat al Club Nàutic Vilanova, al llarg de la seva carrera assolí diferents Campionats d’Europa en les categories T 550 1989-92 i P-550RH 1994, 1995, amb Artur Esteve Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica, en categoria de bronze 1988, plata 1989 i or 1990

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…

Formà part de l’època daurada del RC Cornellà, al final dels anys quaranta El 1947 es proclamà subcampió d’Espanya Fou un cop internacional absolut

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, fou campió de Catalunya 1986, 1987, 1991, 1992 i d’Espanya 1994, 1995 dels 110 m tanques, i subcampió estatal 1986, 1991 Disputà la mateixa prova en el Campionat del Món 1987 i els Jocs Mediterranis 1987 En pista coberta, fou campió de Catalunya 1992 i d’Espanya 1994 dels 60 m tanques

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

S’inicià el 1962 al CD Terrassa sota la influència del marxador terrassenc Francesc Sanahuja El 1965 assolí el títol estatal juvenil i el subcampionat d’Espanya absolut de 20 km marxa El 1967 fou campió d’Espanya absolut de 20 km marxa i subcampió de Catalunya de 20000 m en pista

President de l’Associació Esportiva Xino-Xano, club pioner en piragüisme a les Terres de l’Ebre Assumí el càrrec a mitjan anys noranta Fomentà la creació del Centre de Tecnificació Esportiva de la Piragua que es començà a construir a les installacions del Club Nàutic Deltebre al principi del 2011 Des del 2008 forma part del comitè de caiac de mar de la Federació Catalana de Piragüisme

S’inicià a la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers en les disciplines de pesca simulada En Campionats d’Espanya obtingué 15 medalles, 7 d’or En competicions internacionals obtingué una medalla de plata al Grand Prix de Lió Participà en cinc Campionats del Món

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…