Resultats de la cerca
Es mostren 5532 resultats
Josep Elies Elies

Josep Elies Elies (primer per l’esquerra)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador, àrbitre i dirigent esportiu.
L’any 1962 fundà la Societat de Caçadors Riudebitlles, que presidí durant dotze anys, i el 1992 creà la Societat de Caçadors Sant del Bosc, de Llimiana, i el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça Especialitzat en la pràctica de recorreguts de caça i compak sporting, que introduí a Espanya, destacà en tasques organitzatives Formà part de la junta directiva de la Tercera Federació Regional de Caça 1970-82 com a vocal de competicions i l’any 1978 promogué la creació del primer camp de tir per a la pràctica dels recorreguts de caça a Catalunya Posteriorment s’integrà com a directiu de la…
Josep Cano López
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Canito.
Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits a primera…
Joaquim Borrego Erta
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Formà part de l’AD Antorxa de Lleida, el FC Barcelona, la JA l’Hospitalet, l’AE l’Hospitalet i el CA Vic Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova de relleus 4 × 100 m amb l’AD Antorxa 1982 Fou campió de Catalunya dels 200 m en pista coberta 1984 i a l’aire lliure 1985 i dels 400 m a l’aire lliure 1986 Compaginà la pràctica de l’esport amb la carrera d’entrenador, dirigint els clubs CA Xafacamins, CECELL, CA Lleida, UA Lleida, Collegi Dominiques i CEACAT Ocupà diversos càrrecs tècnics a la Federació Catalana d’Atletisme
Josep Rosell i Palau
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…
Ramon Roig i Rey
Història del dret
Jurista.
Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861
Josep Virós i Moyes
Cinematografia
Literatura catalana
Història del dret
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic.
Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol de Siega…
,
Ermengol Amill i Moliner

Signatura d’Ermengol Amill
Història
Militar
Militar.
Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo Però malgrat…
Josep Fèlix d’Amada i Torregrossa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650
Agustí Coy i Cotonat
Historiografia
Comunicació
Publicista i historiador.
Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina