Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Guillem Morei i l’activitat gironina
Art gòtic
Les dades documentals que es coneixen de l’imaginaire Guillem Morei el situen a Girona, vinculat bàsicament a l’obra de la seu 1375-97 No se sap on va néixer ni on va morir, per bé que diversos indicis permeten pensar en una procedència mallorquina Així, els primers esments en els comptes de l’obra de Girona l’identifiquen com “el mallorquí” Després, com a mestre de la seu, manifestà interès per provar si la pedra importada de Mallorca podia ser bona per a l’obra gironina El 1374, el mallorquí Jaume Lombarda renunciava a actuar com a procurador de l’imaginaire Pere Morei, aleshores resident a…
palau de la Generalitat de València
Edifici públic de València fundat el 1418 i iniciat el 1421.
El portal 1481 i els finestrals són obra de Pere Comte i Joan Guiverro, i la gran torre, ja renaixentista, és de Montano 1518 La Sala Daurada, de magnífics teginats, és obra de Genís Linares 1534-35 i conté diverses pintures La magna sala de Corts, amb magnífics teginats del mateix Linares 1540 i una interessant galeria correguda, de Gaspar Gregori 1563-66, conté vastes pintures que representen una sessió de la diputació del regne i que són obra de Joan de Sarinyena i Vicent Requena, entre d’altres 1591-93 El 1952 hi tingué lloc una ampliació d’estil historicista hom hi installà…
Münster
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Centre regional d’una rica regió agrícola que envia els seus productes a la conca del Ruhr, que, per la seva proximitat, ha afavorit el desenvolupament de nombroses fàbriques tèxtils i de construccions mecàniques Universitat, fundada el 1771 Sorgida entorn d’un monestir, fou erigida en seu episcopal per Carlemany 802, i al s XIII entrà en la lliga hanseàtica Possessió de la Reforma a partir del 1529, fou centre d’un singular experiment politicoreligiós, fins que, assetjada pel bisbe Franz von Waldeck 1535, tornà al catolicisme El 1803 passà a formar part de Prússia Greument…
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una…
Sant Marc de Montanui
Art romànic
L’església parroquial de Sant Marc és situada al poble de Montanui, fora del recinte del nucli urbà primitiu En la seva forma actual, cal datar aquest edifici a partir del 1746, data que figura en el seu portal Conserva de la construcció alt-medieval només, probablement, el perímetre del seu absis, poligonal com el de Sant Llop d’Escané o el de Sant Capràs de Denui, i el campanar de torre, adossat a l’angle nord-oest de la nau, en el qual es veuen tres cornises bisellades, a diferent alçada, decorades amb escultures de caps als angles de les cornises dels nivells primer i segon…
Sant Pere de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…
Esteve Canals i Guerau
Botiguer de draps i fabricant.
El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits Vers el 1738, associat amb Antoni Serra Antoni Serra i Companyia, installà prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la península Ibèrica Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet La societat disposava el 1741 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger El 1746 l’ajuntament li…
Bartomeu
Escultura
Escultor.
Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294…
Sant Felix de Rofiac de las Corbièras
Situació Exterior de l’absis de l’església, amb dues finestres de simple esqueixada, que constitueix una de les parts més antigues d’aquest edifici ECSA - A Roura L’església de Sant Felix és situada al poble de Rofiac, a l’W del nucli antic, prop de la penya on hi havia hagut el castell Rofiac és a la riba dreta del Verdoble, en un vessant poc pronunciat al N del castell de Pèirapertusa Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 33′ 15″ E Hom arriba a Rofiac des de Dulhac per la carretera D-14 Un trencall a mà dreta hi condueix CPO-DB Història Malauradament, no hi ha referències…
Santa Maria de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina