Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
el Camp de l’Arpa

Carrer de Tomàs Padró, al barri barceloní del Camp de l’Arpa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona) situat a la part alta del terme, al límit amb l’àrea d’urbanització prevista pel pla Cerdà.
En aquesta zona, antigament anomenada camp de l’Arca , sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya El 1860, quan se n'inicià la urbanització, es produí el canvi de nom Al seu extrem, hom hi construí 1902-12 l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu
ampelita
Mineralogia i petrografia
Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
Conté una gran quantitat de sulfat de ferro que prové de la descomposició de la pirita És de color negrós a causa de la presència de residus orgànics que no han estat destruïts per l’oxidació És roca abundant al Pirineu, on sovint conté graptòlits Antigament era emprada per a l’adob de les vinyes
bordetel·la
Biologia
Gènere de coccobacils, de la família de les brucel·làcies, hemolítics i gramnegatius.
Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
acelomorfs
Zoologia
Fílum situat a la base dels bilaterals, que inclou els acels i els nemertodermàtides.
Els acelomorfs havien estat antigament situats dins el clade dels platihelmints L’exclusió dels acelomorfs del grup dels platihelmints es realitzà el 2002 arran dels estudis de filogènia molecular que comparaven la seqüència de la cadena pesada de la miosina II d’espècies dels diferents grups Aquestes dades confirmaren les diferències morfològiques observades entre els acelomorfs i els platihelmints
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
Pirna
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
creu gammada

Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich
Bharuch
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Gujarāt, a l’estuari del riu Narbada (l’aglomeració 112.389 h).
És un nucli industrial i comercial, port i nus ferroviari Antigament era anomenada Barygaza El seu port, per on passava quasi tot el comerç amb el món clàssic, fou un dels més importants de l’Índia Unida a l’imperi mongòlic d’Akbar 1572, estigué en poder dels marathes del 1685 al 1782, que fou presa pels britànics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina