Resultats de la cerca

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

Catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1996, ha centrat la seva recerca en l’estudi de la cultura dels camps d’urnes a la península Ibèrica i en la renovació teòrica i metodològica de la disciplina arqueològica Entre les seves publicacions destaca Los campos de urnas del NE de la Península Ibérica 1985

Ha estat conservador del departament d’arqueologia grega del Museo Arqueológico Nacional 1975-86 i des del 1987 és investigador científic de l’Instituto de Historia del CSIC El seu treball com a investigació s’ha centrat en l’estudi de la ceràmica grega, tant des del punt de vista iconogràfic com comercial, en l’arqueologia del món ibèric, particularment en el camp de la iconografia i la religió, i en la historiografia de l’arqueologia Entre les seves publicacions cal destacar Catálogo de los vasos griegos del Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana 1993, l’edició dels colloquis…

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…

Doctor per la Universitat de Saragossa, és professor de prehistòria a la Universitat de Terol Ha centrat la seva investigació en l’estudi dels pobles celtibèrics i ha estat un dels introductors a l’Estat espanyol dels estudis sobre arqueologia espacial Entre els seus treballs cal destacar El valle medio del Ebro en época ibérica 1980, Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro 1986 i Los celtíberos Etnias y estados 1998

Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica a la Universitat McGill de Mont-real Les seves recerques cobriren bàsicament tres camps El primer fou l’egiptologia, que desenvolupà sobretot a Núbia Egipte i Sudan i sobre el qual publicà History and Settlement in Lower Nubia 1965, The Late Nubian Settlement at Arminna West 1967, The Meroitic Funerary Inscriptions from Arminna West 1970, Nubia under the Pharaohs 1976 i Early Civilizations Ancient Egypt in Context 1993 El segon fou la prehistòria dels pobles indígenes de l’est del Canadà, camp en el qual els seus treballs foren pioners…

Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’…

Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i de la…

Format a la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1933, continuà vinculat a aquesta institució com a docent i investigador fins a la seva mort El fonament teòric de la seva recerca, molt influït pel funcionalisme antropològic, està formulat a Archaeology and Society 1939, en què proposà l’estudi global de les comunitats prehistòriques, observant la interacció dels seus òrgans i activitats, i la del conjunt amb els hàbitats i biomes pròxims S'especialitzà en l’estudi del Mesolític, període que contribuí a definir a partir de bases econòmiques, més que tipològiques El mateix enfocament…

Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…