Resultats de la cerca

És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes

Després de practicar gimnàstica rítmica, el 2009 s’inicià en el body form Competí representant el Club Esportiu Altis d’Artesa de Segre Ha estat campiona del món de fisioculturisme 2010, i tercera 2010 i subcampiona del món en la categoria de body form 2011 en els Campionats d’Europa 2010 També guanyà el Campionat de Catalunya 2010 i en fou subcampiona 2011 en la categoria de body form Igualment, fou campiona 2011 i subcampiona 2010 de l’Obert de Catalunya en aquesta mateixa categoria Forma part de la selecció catalana de fisioculturisme

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1 102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al s XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…

L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una producció a màquina, els…

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals

Fou deixeble d’Andrea Verrocchio, el taller del qual dirigí, i rebé la influència de Leonardo da Vinci El 1497, a causa de les predicacions de Savonarola, cremà les seves pintures de tema profà Només en resten la Venus de la Galleria degli Uffizi i alguns retrats Autoretrat, 1488 National Gallery, Washington Dins la seva pintura de tema religiós són remarcables La Mare de Déu entre Sant Nicolau i Sant Julià 1943 Musée du Louvre, París, Sant Miquel 1523 sagristia de la catedral de Florència, etc La seva obra, executada amb minuciositat i precisió, traspua un cert candor artesà

Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…

Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de Marcovau