Resultats de la cerca

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Membre d’una família lligada a la Unió Esportiva Santboiana, fou jugador del primer equip durant els anys vuitanta del segle XX i membre de l’equip tècnic els anys noranta Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola

Fou un dels pioners del rugbi a Catalunya, i un dels impulsors de la Unió Esportiva Santboiana a les dècades de 1930 i 1940 Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola

Membre d’una família de jugadors de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana, debutà al primer equip el 2003 i s’hi mantingué fins el 2012 Jugador de la segona línia, fou el capità de l’equip diverses temporades Participà en la selecció catalana i l’espanyola

Guia d’alta muntanya UIAGM, rebé diverses distincions per la seva activitat alpinística Ascendí el Chacraraju i l’Ocshapalca Andes peruans, 2002, obrí una nova via al Hua-guruncho Perú, 2003, al Shisha Pangma Himàlaia, 2004, al Cerro Standart Patagònia, 2004, ascendí diversos cims dels Andes peruans amb Jordi Corominas 2007, escalà el Cerro de San Lorenzo Patagònia, 2008, l’avantcim del Tengui Ragui Tau Himàlaia, 2009 i també obrí vies d’alguns cims de la Patagònia, entre d’altres, el Fitz Roy 2009

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la posició de mig de melé En les categories inferiors guanyà diversos Campionats d’Espanya El 1990 debutà en el primer equip, amb el qual assolí tres Lligues espanyoles 1997, 2005, 2006, dues edicions de la Copa Ibèrica 2006, 2007, una Copa d’Espanya 2000 i una Copa dels Pirineus 2000 Fou internacional una vegada amb la selecció espanyola i en diverses ocasions amb la selecció catalana

Jugà durant les dècades de 1970 i de 1980 amb la UE Santboiana, de la qual fou capità Guanyà dues vegades la Lliga 1984, 1987 i fou set vegades internacional absolut per Espanya

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES, durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI, i amb la selecció espanyola de rugbi Actualment és entrenador del sub-14 de la UES És germà del jugador de rugbi Marc Ventura Miranda