Resultats de la cerca
Es mostren 8819 resultats
beguda
Mala nova, adversitat, contratemps de què costa de fer-se càrrec.
cometre
Lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d’algú.
encarregat | encarregada
Dit de la persona que té al seu càrrec alguna cosa.
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…
príncep | princesa
Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat.
vacança
Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc, mancats de titular, vacants.
consolat
Història
Temps durant el qual exerceixen llur càrrec o llur magistratura els cònsols.
predecessor | predecessora
Que ha precedit algú en algun càrrec, algun ofici, alguna funció, etc.
crear
Elegir (algú), conferir un grau de dignitat, un càrrec, etc (a algú).