Resultats de la cerca

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…

Fou professor visitant a Torí, l’Havana, París i a la Universitat del País Basc, i exerceix actualment a la Universidad Complutense de Madrid com a catedràtic d’història del pensament polític Especialitzat en història del pensament polític contemporani, dirigeix la revista Estudios de Historia Social des del 1977 Entre les seves publicacions destaquen Socialismo utópico español 1970, La ideología liberal en la Ilustración española 1970, La utopía anarquista bajo la Segunda República 1973, El fourierismo en España 1975, Federalismo y reforma social en España 1840-1870 1975, amb Juan JTrías,…

El seu avi August Thyssen 1842-1926, fou el fundador de l’empresa siderúrgica que donà lloc al grup Thyssen Hütte AG , un dels primers del sector, continuat pel seu pare Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon 1875-1947, juntament amb altres activitats financeres i comercials Aquest, que obtingué el títol baronial el 1907, inicià una collecció d’art que Hans Heinrich amplià i completà, principalment amb obres de mestres moderns Comprèn una extensa representació de la pintura europea dels segles XIV al XX, obres dels primitius americans, escultures, joies, esbossos teatrals, etc que formen la…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos Memorias de…

Debutà a l’Òpera de Filadèlfia el 1947 en el paper de Frasquita Carmen i, després d’uns anys a San Francisco, passà a la New York City Opera el 1955, amb la qual es destacà en els principals papers de compositors de l’últim bel canto , com Gaetano Donizetti o Vincenzo Bellini Els anys seixanta es distingí i aconseguí fama en papers rossinians al servei dels quals emprà una coloratura impecable, i també en les grans òperes donizettianes Cantà principalment als Estats Units, però obtingué també èxits als principals teatres d’òpera europeus, com al de Viena 1967, Milà Teatro alla…

Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de…

Estudià dret i, un cop llicenciada, cursà la carrera de cant al Conservatori Municipal Manuel de Falla i a l’Instituto Nacional de las Artes del Teatro Colón de la seva ciutat natal Més tard, gràcies a una beca, anà a ampliar la seva formació a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Feu les seves primeres aparicions al Teatro Real madrileny i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El seu primer èxit l’obtingué el 1975, a Toledo, amb el Rèquiem de G Verdi Durant els anys següents es presentà a Lisboa, Hong Kong, Buenos Aires i diversos teatres d’òpera alemanys Entre el 1977 i el 1981 formà part…

Estudià a Tarbes amb Bernard Baillour Malgrat els seus inicis com a baríton, prosseguí la carrera com a tenor a Tarba Gascunya i el 1954 i el 1955 guanyà els concursos de cant de Canes i Tolosa, respectivament El 1958 ingressà a l’Òpera de París, on interpretà papers breus, fins que el 1960 actuà en La damnation de Faust , de Berlioz Després hi interpretà els papers principals d’òperes de Gluck, Puccini, Verdi, Gounod i Musorgskij, entre d’altres El 1971 actuà amb l’ Aïda a Verona amb motiu del centenari de l’estrena de l’òpera, i més tard debutà a l’Òpera de Viena en el paper titular del…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on acabà els estudis de director d’orquestra el 1956 Un any després fou contractat al Teatre Bol’šoj de Moscou com a director fins el 1989, i posteriorment entre el 1998 i el 2000 El 1974 debutà a Londres amb l’Orquestra del Ballet del Bol’šoj Amb la companyia d’òpera del mateix teatre es presentà a Tòquio 1970 i 1989, Milà 1974, Nova York i Washington 1975 i Berlín 1980, entre altres ciutats El 1986 debutà amb Carmen com a director d’òperes al Covent Garden, teatre on s’havia presentat l’any abans al capdavant de l’orquestra del…

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss…