Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
boscaler mostatxut
Ornitologia
Moixó petit de la família dels muscicàpids, d’uns 13 cm, semblant a la boscarla dels joncs.
Viu i nia en canyars i aiguamolls és típicament mediterrani i comú als Països Catalans
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
òrgan
Anatomia
Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal.
El conjunt d’òrgans amb origen embrionari comú i de funció relacionada constitueixen un aparell
pardal xarrec
Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
llentiscle
Llentiscle
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, d’1 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, primerament vermells i després negres.
És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls
teleforàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs crustacis o pediculats, de consistència generalment coriàcia i tenaç.
Creixen sobre troncs i rabasses, i també sobre la virosta És molt comú el gènere esteri
diaportals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
El gènere més comú és Valsa , que viu en salzeredes i pollancredes sobre fusta en descomposició
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 6 a 10 cm d’alt, amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, i amb el peu fibrós, blanquinós i el barret pruïnós.
La carn és tova, d’olor fruitosa i de sabor amarg És comú als boscs de coníferes