Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Acisclo Moya de Contreras
Cristianisme
Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València.
Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu
Riculf
Cristianisme
Bisbe d’Elna (Riculf II: 947-960).
Elegit pel clergat, fou confirmada la seva elecció en un concili de Narbona 947 Consagrà l’església de Cuixà 953, que aleshores s’iniciava com a gran monestir Augmentà molt el patrimoni de la seva catedral amb importants llegats que rebé els anys 959 i 960
Jaime Exéric
Literatura
Literat.
Fou professor d’humanitats a la Universitat de Saragossa 1542 i arxipreste de la seu 1545 El 1551 defensà els interessos de les esglésies de la Tarraconense al concili de Trento Escriví diversos poemes en llatí i féu una versió corregida de la gramàtica de Nebrija 1542
Berenguer Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1114-40).
El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III Asistí al concili de Tolosa 1119-20 i al sínode de Narbona 1128 Fou un dels marmessors del comte Ramon Berenguer III
Ressò
Periodisme
Revista en català, de periodicitat mensual, que nasqué com a «Revista Rural d’Acció Catòlica» el 1968 a Santa Coloma de Farners (la Selva).
Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars
Justinià
Cristianisme
Bisbe de València (~527-547), germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers
Manuel Crisoloras
Filosofia
Humanista bizantí.
Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató
visita pastoral
Cristianisme
Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.
El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions…
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina