Resultats de la cerca

Fou segon en el Premi Reial Moto Club de Catalunya en la categoria Motos Sport Nacional 1963 Fou campió d’Espanya de resistència 1965

Jugava d’extrem esquerre i de migcampista i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Jugà en el primer equip del Barça 1983-88, però una greu lesió l’apartà dels terrenys de joc la temporada 1986-87 Disputà 114 partits i marcà 14 gols Guanyà una Lliga 1985, una Supercopa d’Espanya 1983, una Copa de la Lliga 1986 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1986 La temporada 1987-88 jugà amb el Barcelona Atlètic i la 1988-89 fitxà pel Betis, però no arribà a debutar-hi La temporada 1989-90 jugà al Palamós i a continuació es retirà Fou quatre vegades internacional Participà en el Mundial juvenil…

Lateral dret, arribà a l’Handbol Granollers 1973 procedent del San Antonio de Navarra Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977 Amb el Granollers fou campió de Lliga 1974 i campió de la Recopa d’Europa 1976 Fou vint-i-tres vegades internacional per Espanya

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde

Jugà en el Club Esportiu Mediterrani 1970-72 i 1988-95, el Club Esportiu Montjuïc 1972-88, el Club Esportiu Poble Nou 1995-97, el Club Esportiu Catalunya 1997-99 i el Club Esportiu Atlètic-Barceloneta 1999-2004 Guanyà sis Lligues 1984, 1985, 1986, 1998, 2001, 2003, quatre Copes del Rei 1993, 2000, 2001, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2004 Fou tres vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1982, 1994, 2001 En el període 1983-2000 fou 438 vegades internacional amb la selecció d’Espanya Disputà cinc Jocs Olímpics 1984, 1988, 1992, 1996, 2000 i es proclamà subcampió a Barcelona 1992 i…

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

Membre del Club d’Esquí Puigcerdà, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom gegant 2007, 2009 i eslàlom 2009 Disputà les proves de descens i supergegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, la prova de descens en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, quatre edicions de la Copa del Món 2007-10 i quatre Campionats Mundials 2007, 2008, 2009, 2011

La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera