Resultats de la cerca

Baró de Münchhausen Amb una gran força imaginativa i vivacitat rítmica conreà temes procedents de la Bíblia o del llegendari medieval Balladen 1900, Ritterliches Liederbuch ‘Llibre de poemes cavallerescs’, 1903, Das Balladenbuch ‘El llibre de les balades’, 1924 i Juda 1900, evocació de la història d’Israel

Publicà en castellà Los oficios 1952 i en gallec A realidade esencial 1955, Paisaxe en rocha viva 1958, Os nobres carreiros 1970 i O libro dos mortos 1979 Conreà també la narrativa en gallec Follas de vagar 1972, Primaveira no Lor 1974 i Fogo solto 1976

Deixeble i seguidor de l’estil de Michel van Mierevelt Conreà la pintura de gènere i, especialment, el retrat Hom en destaca la recerca d’una naturalitat que potencia la personalitat del retratat i una gran minuciositat tècnica en els detalls del vestit i els accessoris

Collaborà a Joventut , Lo Geronés , etc Publicà els llibres Ombres 1906, Terra de gestes i de beutat, L’anell triangular de la Deessa i l’obra pòstuma Proses del viure a Solius 1922 En pintura conreà el paisatge Fou regidor a Girona per la Lliga Regionalista

Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista

Advocat i militar, fou governador de New Mexico 1878-81 i ministre delegat a Turquia 1881-85 Conreà especialment la novella històrica, de la qual cal destacar The Prince of India 1893 i sobretot Ben Hur 1880, portada al cinema, entre altres versions, per WWyler el 1959

Exposà amb el grup vorticista abans de la Primera Guerra Mundial Posteriorment fou successivament influït per l’obra de FLéger, pel cubisme i també per GDe Chirico i els surrealistes Conreà gairebé sempre els temes mariners, amb una gran precisió de detalls Senyals 1942 Tate Gallery, Londres

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

Conreà un tipus de teatre de caire poètic Marvailh an Ene Naoniek ‘El conte de l’ànima que té fam’, Gurvan ar Marc'hek Estranjour ‘Gurvan, el cavaller estranger’, 1923, la seva peça més important, i Ar Baganiz ‘Els pagans’, 1931 a la revista “Gwalarn”, de Brest

Conreà la pintura a l’oli, l’esmalt, el pastel i el dibuix La seva temàtica és d’escenes orientalitzants o “turqueries”, d’escenes de gènere i de retrat Obres La xocolatera Staatliche Kunstsammlungen, Dresden, Retrat de Mme d’Épinay Musée d’Art et d’Histoire, Ginebra