Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Sébastien Le Preste
Història
Militar
Enginyer militar i mariscal de França.
Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial
Alberto Santos-Dumont
Aeronàutica
Aeronauta i inventor brasiler.
Feu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l’ aviació
Sant Romà de Sau
Colònia industrial
Colònia del municipi de Vilanova de Sau (Osona) que es construí prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta, del riu, envoltada de grans espadats.
La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres
Sant Joan de la Ribera
Convent
Convent de franciscans descalços de la ciutat de València (Horta), situat a l’esquerra del Túria, prop del camí del Grau, fundat el 1572 amb l’ajuda del patriarca Juan de Ribera.
Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Joan de la Ribera i l’estació del tren de València a l’Algar
el Remei

Aspecte exterior del santuari del Remei
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al NW de la vila, dalt d’un turó.
Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942
Piscina Sant Jordi
Natació
Instal·lació esportiva de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.
Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació
Miquel Cardona Juseph
Vela
Economia
Empresari vinculat al món de la vela.
Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat
la Paeria de Lleida

Porta d’entrada a la Paeria
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
Makijivka
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Donec’ke, Ucraïna, a la vora del riu Gruzskaja.
Sorgí d’un poblat obrer arran de la construcció d’una fàbrica metallúrgica, prop d’unes mines de carbó Hom hi construí els primers alts forns gegants de l’URSS És una de les ciutats més industrials del Donbass i un important centre productor d’hulla i de metalls Juntament amb Donec'ke, Jasinovataja i Avdejevka forma una conurbació industrial
portes de Ferro
Congost
Gorges formades per l’erosió antecedent del Danubi sobre materials calcaris dels Alps de Transsilvània, esteses al llarg d’uns 130 km, a la frontera de Romania i Sèrbia.
Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina