Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
George Biddell Airy
Astronomia
Astrònom anglès.
Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…
Jacint Vilardaga i Cañellas
Jacint Vilardaga i Cañellas
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Jurisconsult i historiador.
Fill del notari Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial…
Alain Robbe-Grillet
Literatura francesa
Escriptor francès.
És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’…
Alain-René Lesage
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i dramaturg en llengua francesa.
Traduí obres de teatre castellanes i tingué un gran èxit amb les peces satíriques Crispin rival de son Maître 1707 i Turcaret ou le financier 1709 Les seves novelles Le diable boiteux 1707, Histoire de Guzman d’Alfarache 1732 i altres d’inspirades en temes de la tradició picaresca castellana s’apliquen a la descripció minuciosa de la societat francesa, sobretot de la parisenca, i assoleixen la perfecció del realisme novellesc La més famosa és Gil Blas de Santillane 1715-35, influïda sobretot per La vida del escudero Marcos de Obregón i Montesquieu, on el marc és castellà, però la…
Mór Jókai
Literatura
Novel·lista hongarès, representant màxim del Romanticisme a Hongria.
Participà activament en la revolució democraticoburgesa 1848-49, bé que uns quants anys més tard defensà els Àustria És l’autor més popular a Hongria, i ha estat molt traduït Excellí també com a contista i com a dramaturg Del primer període, caracteritzat per un Romanticisme d’evasió i una exaltació a la lluita contra l’opressió estrangera, es destaquen Hétzoznapok ‘Dies de treball’, 1845, Erdely Aranyoca ‘L’època daurada de Transsilvània’, 1853 i Torok világ magyarországon ‘La dominació turca a Hongria’, 1853 A la segona època, caracteritzada per la descripció realista dels…
Per Olof Sundman
Literatura sueca
Novel·lista suec.
Conegut en un principi per articles en defensa de la natura de Norrland, els seus primers llibres, entre els quals el recull de narracions Jägarna ‘Els caçadors’, 1957 i la novella Undersökningen ‘La investigació’, 1958, tracten també aquesta qüestió, però sobretot destaquen per la descripció objectiva, que és influència del nouveau roman A més, és autor de Skytten ‘El tirador’, 1960, Expeditionen ‘L’expedició’, 1962, Tva dagar, tva nätter ‘Dos dies, dues nits’, 1965 i Ingenjör Andrées luftfärd ‘El viatge aeri de l’enginyer Andrée’, 1977 Escriví teatre per a la televisió i…
Luis Fernando Lara
Lingüística i sociolingüística
Lingüista mexicà.
Doctor en lingüística i literatura hispàniques pel Colegio de México des del 1975 Fou director del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México des del 1997 fins al 2003 La seva investigació s’ha centrat en l’estudi i la descripció del lèxic de la llengua És autor d’una gran quantitat d’articles especialitzats i llibres, entre els quals cal destacar El concepto de norma en lingüística 1976 i Teoría del diccionario monolingüe 1997 Dirigí el Diccionario básico del español de México 1986 i el Diccionario del español usual en México 1996, dues obres cabdals de…
Esteve de Corbera
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Ciutadà honrat de Barcelona, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles i de Francesc de ↑ Montcada , i es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis Deixà inacabada l’obra Cataluña ilustrada , completada per José Gómez de Porres i publicada a Nàpols el 1678 conté una descripció geogràfica, econòmica i eclesiàstica del Principat, una relació històrica fins a la reconquesta i notícies de convents i famílies catalanes Presentà un poema en castellà al certamen barceloní del 1580 i deixà inèdits diversos escrits, com ara Las prosperidades infelices 1624,…
acústica
Música
Ciència que estudia el so.
Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la …
gènere literari
Literatura
Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut.
Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina