Resultats de la cerca

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies…

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du…

Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la…

Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'…

Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la illustració de llibres El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly De nou a Barcelona, collaborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote 1880-83 Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim

Diplomat en teatre per la Universitat de Yale, el 1949 treballà al departament de dibuixos animats de la Warner i després arribà a ser ajudant de producció de la Metro Goldwyn Mayer i Paramount Amb Robert Mulligan creà l’empresa Pakula-Mulligan i produí diversos films El 1969, debutà com a realitzador amb The Sterile Cuckoo A continuació filmà, entre d’altres, Klute 1971, All the President's Men 1976, inspirada en l’afer Watergate, Comes a Horseman 1978, Sophie's Choice 1982, Dream Lover 1985, See You in the Morning 1989, Presumed Innocent 1990, The Pelican Brief…

Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la seva obra mestra

Hom l’aprecia alhora com a narratiu i com a surrealista La seva ambigüitat prové de la representació de personatges aïllats del context que els envolta i entre ells mateixos, temàtica que apareix ja en els seus dibuixos del 1933 per a la novella d’Emily Brontë Wuthering Heights Les seves obres més típiques són les que representen personatges caminant o esperant pels carrers de París, així com els interiors amb figures femenines, principalment adolescents Féu decorats per a obres teatrals, entre les quals les de La peste, de Camus, muntada per Jean-Louis Barrault, i de Delitto all…

Desenvolupà la seva primera activitat en el món editorial Entre el 1970 i el 1975 residí a París, on començà a conrear la illustració Novament a Barcelona, ha realitzat dissenys per a diverses publicacions, illustracions, cartells, logotips, etc Empra un llenguatge esquematitzat que presenta certs punts de contacte amb el de les avantguardes russes Parallelament a la seva tasca com a dissenyador, s’inicià com a escultor amb la plasmació en ferro d’alguns dels seus emblemàtics dibuixos antropomòrfics El 1989 guanyà el premi Laus de disseny gràfic L’any 1992 el govern holandès li…