Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
camp de mines
Militar
Extensió de terreny on hom ha instal·lat mines, generalment amb unes certes normes d’ordenació, constituint això un obstacle artificial per a dificultar l’accés en una direcció determinada.
És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí
Sant Pere d’Andorra la Vella
Art romànic
Al roc de Sant Pere d’Andorra la Vella hi havia les ruïnes d’una capella, de planta tipològicament romànica, que actualment han desaparegut Pel que fa a la documentació escrita sobre aquesta església, hi ha un text del 1003, en el qual Sendred, batlle del comte d’Urgell, fa una donació a Santa Maria de la Seu d’Urgell En aquest document apareixen unes terres que pertanyen al terme de Sant Pere, que cal situar a la vall d’Andorra la Vella, bé que és difícil de situar-lo a partir de les aportacions que dona l’esmentat document
Castell de Perpella (Estopanyà)
Art romànic
L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell
Vicent Sos
Música
Organista valencià.
Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
Giuseppe Chiesa Barati
Pintura
Pintor italià possiblement fill de comerciants establerts a Menorca en el període de domini britànic.
Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades
Sanç d’Aragó
Història
Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d’Inés Zapata.
Frederic II de Sicília l’envià, amb deu galeres, a Orient per tal d’ajudar la companyia de Roger de Flor Mort aquest, Sanç passà a Gallípoli i es posà d’acord amb Berenguer d’Entença per participar en l’acció de càstig que preparava contra l’emperador de Constantinoble però al darrer moment se'n desdigué 1305 L’expedició tingué un retorn difícil Sanç oferí els seus serveis a Jaume II Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català 1313 Sanç, que era frare hospitaler, fou castellà d’Amposta del 1328 al 1341
Sant Germà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus ECSA - M Catalán Situació L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG670793 Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la dreta, fins arribar al cim on hi ha la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina