Resultats de la cerca
Es mostren 1276 resultats
Clausura del diari ""Egin’’
El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón ordena la clausura cautelar del diari basc ""Egin’’ i de l’emissora de ràdio Egin Irratia Després d’un registre policíac fet a la seu del diari, són arrestats deu antics dirigents d’Orain, l’empresa editora del diari i de l’emissora, i el seu actual administrador, sota l’acusació de pertànyer a una banda armada o collaborar-hi Segons Garzón, la documentació requisada mostra indicis que ""Egin’’ formava part de la xarxa de finançament d’ETA L’endemà mateix, l’equip d’""Egin’’ treu al carrer un nou diari, ""Euskadi Información’’
Juan José Ibarretxe, elegit nou lehendakari basc
El Parlament basc elegeix el candidat del PNB, Juan José Ibarretxe, com a nou lehendakari, amb els vots a favor de PNB, EA i HE El passat dia 26 els dirigents del PNB Xabier Arzalluz i Ricardo Ansotegi, i d’EA, Karlos Garaikoetxea i Inaxio Oliveri, van signar a Vitòria el pacte de Govern entre les dues formacions, basat en l’impuls del procés de pacificació, partint dels principis de l’anomenat ""pla Ardanza’’ i en l’aprofundiment de l’autogovern Per la seva banda, la mesa nacional d’EH va decidir oficialment el seu suport a Ibarretxe ahir mateix
Constitució de la Crida
Amb l’assistència d’unes 4000 persones se celebra al Centre de Convencions Internacional de Barcelona el Congrés Constituent de la Crida Nacional per la República, el moviment impulsat per Carles Puigdemont, inscrit com a partit polític el 16 de gener Entre els estatuts aprovats hi ha el compromís d’utilitzar exclusivament mètodes pacífics i democràtics i de dissoldre’s un cop aconseguida la independència Amb uns 17000 associats, són elegits Jordi Sánchez i Toni Morral a la presidència i a la secretaria general, repectivament Incorpora també entre els dirigents les conselleres…
El Govern xinès prohibeix la principal secta del país
El Govern de Pequín anuncia la illegalització de la secta Falun Gong, que acusa d’amenaçar l’estabilitat del règim xinès amb la difusió de supersticions L’arrest, des de dimarts passat, d’un centenar dels seus dirigents una xifra que Falun Gong eleva a diversos milers ha provocat un creixent moviment de protesta que Pequín intenta tallar amb la illegalització Falun Gong, que assegura tenir 80 milions d’adeptes a la Xina i 170 arreu del món, és una secta fundada el 1992 per Li Hongzhi, un xinès installat als Estats Units considerat pels seus seguidors una reencarnació del Buda
El centredreta catalanista no independetista es reuneix a Poblet
Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano Aquesta trobada ve precedida 18 de setembre per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al…
Guillem Ramon de Montcada
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Guillem Ramon (I) de Montcada).
Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
cavaller
Història
A la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
Els cavallers equites pertanyien a l’orde eqüestre, per fer part del qual calia ésser inscrit al cens eqüestre, és a dir, posseir un mínim de 400 000 sestercis D’ençà d’August els foren reservats una sèrie de càrrecs civils i militars, seguint un ordre preestablert o cursus honorum eqüestre els de prefecte praefectus i procurador procurator eren els més destacats Per decisió de l’emperador podien passar a l’orde senatorial L’orde eqüestre tingué un paper molt important i serví perquè poguessin accedir a les classes dirigents gent d’origen humil o indígenes romanitzats de les províncies
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (Ramon Folc I de Cardona), fill de Folc I i de Guisla.
Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català
Partit polític
Partit fundat el 30 de setembre de 1976 a Barcelona per la fusió de Lliga Liberal Catalana i d’Acció Democràtica de Catalunya.
Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina